La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann –potser el personatge més encantador de la novel·la–, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.
Títol de llibre: La lladre de llibres
Número de pàgines: 562
Autor: Markus Zusak
Opinió personal: És un llibre fantàstic. Et sorprèn en el fet de que no pots parar de llegir i l’autor l’ha escrit de tal manera que fa que no tinguis pressa, però tan mateix no el pots deixar fins al final.
La història és molt profunda i veus una altra cara de la segona guerra mundial a la que estem acostumats.
D’aquest llibre també n’han fet una peli.