En Max només té 8 anys i no es un nen com els altres. Ell viu en el seu interior i com menys el molestin millor. No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin ni que el facin parlar per parlar. En Max no té amics perquè ningú no l’entén i tothom vol que sigui d’una altre manera, fins i tot els seus professors i pares. Només em té a mi, que soc el seu amic des de fa 5 anys. Ara se que en Max corre perill i jo sóc l’únic que el pot ajudar. El problema es que en Max es l’únic que em pot veure i escoltar. Pateixo per ell, i també per mi.
Els pares d’en Max diuen que sóc un<<amic imaginari>>. Espero que aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat, jo no sóc imaginari.
De nota li poso un 10. M’ha agradat molt. És una història molt maca sobre la imaginació i l’amistat que crec que li pot agradar a tothom.