Parlem-ne, no et tallis…

Dins el projecte cooperatiu Poesia viva, poetes morts tenim com objectiu principal apropar-nos a la poesia més vivencial. Aquest objectiu pretenem aconseguir-lo mitjançant una sèrie d’activitats com realitzar una exposició oral, conèixer diferents poetes i poetesses, realitzar un vídeo, etc.

Iniciarem el projecte amb un debat que parteix del visonat de la pel·lícula El club dels poetes morts.

En grups i de manera oral respondreu les preguntes que us proposem. Un membre del grup hauria de recollir les idees més destacades que es comenten.
Després cada grup compartirà les seves idees amb la resta de la classe.
Quan acabeu d’escoltar les intervencions orals de tots els grups, deixareu per escrit un comentari en aquesta pàgina amb les vostres conclusions i idees.
1. No oblideu especificar en el comentari el nom dels components del grup.
2. Intenteu que el comentari reculli totes les idees que heu extret de la reflexió compartida.
Val a dir que tindrem en compte la vostra capacitat d’argumentar i de respondre els comentaris d’altres grups sempre amb RESPECTE i raonament.
Podeu continuar el debat en aquesta pàgina del web mentre duri el projecte

Què és poesia? Per a què serveix? És necessària? És només per a gent sensible? Només els poetes i les poetesses fan poesia? La poesia ha de tenir ritme? i ha de tenir versos? La poesia és sentiment? La poesia és mentida? La poesia són grans veritats condensades en poques paraules? Què és poesia?

Resultado de imagen de accion poetica

33 Comments

Respon Noa Garcia 23 d'octubre de 2017
Som lliures de fer el que vulguem i que visquem la vida al màxim. I no deixem que ningú decideixi per nosaltres, encara que siguin els nostres pares. I que al final som nosaltres qui vivim la nostra pròpia vida, ningú la viurà per nosaltres.
Noa, Aina, Andrea i Yasmina.
Respon Hugo Jiménez Nogales 23 d'octubre de 2017
Grup 2: Carla, Lidia, David, Hugo.
La pel·lícula està molt bé, perquè ens fa veure la sort que tenim ara, en la forma d’estudiar, els càstigs per mal comportament, els pares, etc. En aquella època eren molt estrictes per fer una gamberrada et pegaven, els pares només volien que els fils estudiessin per metges o empresaris, sense cap importància a el que els fills volien fer.
També com cita la peli “CARPE DIEM”, que vol dir disfruta del moment. Això es refereix a que sempre has de fer el que t’agrada, impliqui el que impliqui aconseguir-ho.
Respon Anna castillo 23 d'octubre de 2017
La pel.licula ens ha fet pensar que som nosaltres els que hauriem de dessidir el nostre futur.També en ha ensenyat les males maneres antigues que tenien els professors amb els alumnes. L’escola de la que parla la pel.licula es privada, es molt sexista, ja que nomes hi han nois.
La poesia no sempre te que rimar, que també serveix per expressar els nostres sentiments.
Respon Grup 3: Guillem, Alba, Sara i Didac 3r C 23 d'octubre de 2017
Nosaltres creiem que l’educació d’aquesta escola es massa estricte, disciplinada i que no motiva. També opinem que es sexista, perquè només és de nois i no hi ha cap professora. No estem d’acord que la religió sigui una assignatura obligatòria, ja que cadascú pot tenir les seves creences. Tampoc ens agrada que els nois no puguin decidir el camí del seu futur i ho facin els pares i professors. Les sancions són molt bèsties, no haurien de pegar als alumnes com a càstig.
El senyor Keating es un professor que esta en contra del sistema de l’escola, ell anima als alumnes, a partir de la poesia, que ells mateixos siguin els qui decideixen que volen ser o fer en el futur i no es deixin influenciar. A diferencia del professorat d’aquell internat, ell no segueix el temari del llibre. Els trets positius a destacar de Keating és que deixa expressar els sentiments als alumnes i els anima que decideixin el seu futur; i la part negativa o a millorar és que fa que alguns alumnes es juguin el seu futur a l’escola. Els trets positius a destacar del director es que gran part de alumnat aconsegueix anar a universitats privilegiades com Harvard, MIT, etc.;i la part negativa o a millorar es que el funcionament de l’escola no es el adequat.
Ens sentim mes a la vora de la opinió del professor Keating (la poesia està lligada als sentiments, a les emocions, a la transgressió, a la vida…), perquè la poesia no nomes es la rima, l’estrofisme, les figures literàries, etc.; sinó el sentiment que ens transmet aquesta estrofa. La poesia també forma part de la nostra vida, com deia el professor Keating, sempre esta present i estarà a la nostra vida.
La cova on els alumnes fan les reunions respecte l’escola creiem que representa la llibertat d’expressió, és a dir, que per dir les coses com son de veritat o com les pensen, s’han d’amagar. Van allà per a aïllar-se i desconectar una estona dels estudis. Ells escriuen poemes guiant-se pels seus sentiments i no ho fan seguin una estructura concreta, fent rimes, etc. Ho fan de la manera que els hi ha ensenyar el senyor Keating.
La relacion entre el Neil i el seu pare no era molt propera, el Neil tenia un futur segur planejat pel pare, estudiar medicina; però ell volia ser actor. Però ni ell ni la seva mare no s’atrevien a fer-li cara al pare i donar la seva opinió. El pare hauria d’haver escoltat al seu fill i animar-lo per que fes allò que li agradava. El Neil podria haver aguantat i insistit més abans del suïcidi. Hauria pogut parlar amb els seus amics i amb el professor Keating perquè el consellessin.
Aquesta pel·lícula t’inspira a que facis el que vulguis amb el teu present i futur sense que ningú t’obligui a fer el que tu no vols. Has d’escoltar sempre als altres perquè pots veure els diferents punts de vista i pots reflexionar sobre la teva opinió. També et poden aconsellar.
Per més difícil que sigui la vida sempre hi haurà alguna sortida i que el suïcidi no sigui la única opció.
L’educació de l’escola influencia molt als nois, ja que passen tot el dia allà. Si no se’ls educa bé, aquests quan siguin grans ho faran de la mateixa manera.
Tothom ha de ser acceptat, encara que tingui diferents opinions o pensaments.
Respon 3C_Grup 5_Eric Chavarri, Pol Marin, Alex Manzanares i Clàudia Carbonell 23 d'octubre de 2017
En aquesta pel·lícula el mètode d’ensenyament es massa estricte. També en la escola de la pelicula apareix un nou professor anomenat senyor Keating. En senyor Keating es un professor de poesia, peró el seu mètode d’ensenyament es molt diferent als altres professors del centre. Aquest senyor Keating als seus alumnes el hi anomena un lloc on els explica que allà era un lloc on es desconectaven quan ell era jove. La colla decideix fer el mateix que ell, i per la nit o en temps lliure s’escapen de l’escola per anar allà. Un de la colla, te molts problemes amb el seu pare, i finalment es suïcida. Finalment en senyor Keating es despedit de la escola.
Respon Grup 6 Víctor Iker Karim i Hugo 23 d'octubre de 2017
Pensem que el mètode de l’escola està bé però es passen una mica i és una mica dur.Creiem que l’ensenyament Keating era dolent però d’una manera divertida. El director es molt estricte i serio i en Keating es divertit i graciós. El director sabia ensenyar bé i però d’una manera molt estricte. En Keating ensenya d’una forma divertida i entretinguda però el seu nivell d’ensenyament es dolent. Els poemes han de tenir rima, mètrica, estrofisme, figures literàries… y sentiments. El club de los poetas muertos és on diuen el que pensen sense por. El pare del Neil te una relació dolenta per que el Pare no li fa cas al fill. Li havia d’haver plantat cara i haber-li dit el que pensava abans. Hauria d’haver actuat d’una altre manera. Creiem que el missatge d’aquesta pelicula es que aprofitis el moment.
Respon Lídia, Roger i Oriol 23 d'octubre de 2017
En aquesta pel·lícula, els estudis s’ensenyen d’una manera molt estricta i poc adequada, a més, la manera d’ensenyar del director no és correcta i desmotiva els alumnes fent que no es recordin de res al acabar la classe. En canvi, la manera d’ensenyar del Keating, és molt més divertida, motivadora i vivencial i les idees que es donen a les classes queden més gravades a la ment. El missatge que els ha donat el Keating és que poden ser lliures a l’hora de somiar, pensar o expressar-se i que han de viure el moment, CARPE DIEM.
Respon Júlia Roca, Erik Ordovas, Inés Arroyo 23 d'octubre de 2017
Després de veure la pel·lícula “El club dels poetes morts”, podem opinar i comentar sobre la forma de ensenyar dels diferents tipus de professors, com per exemple, el director i el professor Keating.
El professor Keating és amable, té empatia, i dona llibertat d’expressió als alumnes, també és motivador, però també té coses negatives, és poc ortodox (per tant els alumnes al principi es queden confosos), davant les idees que acompanyen el CARPE DIEM alguns alumnes prenen camins massa arriscats.
El director de l’escola els ensenya ràpid, fa cas al que li diuen, i és molt ortodox, els alumnes el respecten, però és poc motivador, utilitza la violència per cercar la veritat, els hi treu la llibertat d’expressió, fa que la poesia sigui pesada i sense sentit, provoca la inactivitat dels alumnes, la seva metodologia fa que els continguts s’oblidin, provoca massa respecte i per tant, no responen per por.
No només tenen diferències personals, sinó que el seu mètode d’ensenyament és també molt diferent (igual que el caràcter).
Respon Martina Ribalta 24 d'octubre de 2017
GRUP 03: ELOI, KARBA, MARTINA I MOUNIA:
Creiem que l’educació els quals es mostra en la pelicula es sumament estricte. Hem conegut que poden haver-hi diferents tipus de professors i de mètodes d’ensenyança en un mateix institut. A la vegada que els porofessors normals ensenyaven amb mètodes anticuats i poc adecuats per als joves estudiants hi ha un que ressalta. Aquest ho fa amb alegria. Ell els hi ensenya que la poesia es pot interpretar de moltes maneres, ja siguin de tristesa com d’alegria.
Respon 3A_Grup 6_Berta, Javier, Alex 24 d'octubre de 2017
El missatge que vol donar aquesta peli és que has de perseguir els teus somnis, fer el que t’agrada i disfrutar del moment. Els pares del protagonista li tenen tota la vida planejada i li impedeixen fer el que vol, el teatre. Els professors els hi tenen molt pautat als alumnes el que han de fer, els estudis en general són molt estrictes, el senyor Keating és el contrari, ensenya literatura d’una manera diferent, ell veu i ensenya la poesia com una manera d’expresar sentiments i el director veu un poema com a mesurable.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  Quin nom té el protagonista? La reflexió és una mica curta, no parleu de la cova ni del sexisme imperant.
Respon Grup 1:Marina Aguilar,Ikram Badri,Oscar Garcia,Victor Moreno 24 d'octubre de 2017
Nosaltres creiem que aquesta escola te una educació incompleta,dura i estricte, per que nomes els preparen per que puguin entrar dins de les millors universitats no els ajuda a entendre les coses ho fer -les per ells mateixos, nomes els fan llegir i copiar el que hi ha en els llibres.En cas de la poesia ,quan estaven començant la classe el llibre estava explicant la poesia com un calcúl matemàtic i el senyor keating els explica que la poesia es sentiments ,pasió,expressio de llibertat…
els ajuda a veure que la vida es per disfrutarla i per poder fer els que tu vols ,en el cas del Nil quan ha decidit que vol fer els seu pare li ha prohibit fer -ho peró la manera que reacció en nil es inadecuada ja que podia a ver parlat amb el seu pare i explicar-li el que ell vol com li ha dit el keating.Peró en total ens ha agradat la pelicula i hem trobat interessant.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  faltes: només, Keating, passió, expressió, la vida és per gaudir-la, Nil, que podia haver parlat, pel·lícula, ens ha agradat la pel·lícula i l’hem trobada interessant.
  La reflexió és una mica curta, no parleu de la cova ni del sexisme imperant.
Respon 3 ESO D_Grup 2_Paula, Raquel, Eudald i Juanma_24 d'octubre de 2017 24 d'octubre de 2017
El mètode d’ensenyament d’aquesta escola es bo, pero molt estricte i això fa que els nens no facin atenció a el que els hi diuen. El pare del Neil l’obliga a estudiar una carrera que no li agrada. Quan el professor Keating els hi ensenya el Carpe Diem, en Neil no fa cas al seu pare seguint el consell que els hi havia donat el professor i acaba malament. La cova es el Carpe Diem, el lloc on poden dir el que vulguin sense que ningú els prohibeixi.
Respon 3A_Grup 6_Berta, Javier, Alex 24 d'octubre de 2017
El Neil es va desesperar i va optar per al suicidi en comptes d’enfrentar-se al seu pare i dir-li que no vol fer el que ell li diu, i no ho va fer perquè tenia por de que el pare seguís amb la mateixa idea de no deixar-li fer el que li agrada i assobre encara s’enfadi més. En la època de la película tot era molt estricte i tenien l’idea de que un pare i un fill no es podien abraçar o fer-se petons perquè es de homes “afeminats”.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  FALTES: enfrontar-se, i a sobre, pel·lícula, La reflexió és una mica curta, no parleu de la cova ni del sexisme imperant.
Respon Grup 1: Rodrigo Salinas, Xavier Rodriguez, Cristina Rabinal, Aitana Martinez 24 d'octubre de 2017
La nostra reflexió final, és que, els club dels poetes morts, ensenya com hauria de ser l’educació actual. Ensenyant a pensar a la gent per si mateixa, en comptes de ficar-li molta informació inútil a un paper per a que la memoritzin, vomitar-ho en un examen i oblidar-se, motivant-la a que li agradi estudiar, a que li agradi pensar, a que li agradi anar a l’escola, fent que apliquin el Carpe Diem(viure el moment), també hem après que no podem obligar a la gent a ser el que no vulgui, per exemple el Neil volia ser actor i com el seu pare volia que fos metge i el Neil no va aguantar la pressió, es va suïcidar, amb tota la pressió que imposava el pare sobre el Neil, el podria haver creat depressió, provocant-li així al Neil una vida infeliç. També hem arribat a la conclusió que al món hauria de tindre menys prejudicis, per exemple el pare del Neil tenia molts prejudicis sobre el món de l’art, pensant que el Neil no es guanyaria la vida, pensant que això el faria infeliç… I hauríem de fomentar més el Carpe diem i que la gent faci el que li agradi, ja que, si la majoria de gent fos com el pare del Neil i l’únic que el motivès a aixecar-se cada matí són les factures que ha de pagar, viuriem en un món molt infeliç. En canvi si apliquem el Carpe Diem, tothom seria feliç, perquè tothom faria el que li agradés.
Parlant de la pel·lícula, pensem que la manera en que tractaven als nens a l’escola era molt estricta i no ens agrada, a més a més, els inculquen unes idees de que no es poden revolucionar, no poden ser artistes, no poden ser poetes… Els hi imposen unes idees molt conservadores. En canvi quan arriba el senyor Keating tot, canvia. El senyor Keating té una manera d’ensenyar molt bona, ja que ensenya als alumnes a pensar per ells mateixos i els motiva a fer el que volen, i fa les classes molt més dinàmiques i divertides, és d’alguna manera, la salvació dels nens. A més a més, ensenya millor el que és la poesia, ja que, l’anterior professor, ensenyava la mètrica, la rima… En canvi el Sr. Keating ensenya que la poesia són sentimets, és vida, és un missatge que s’aconsegueix transmetre, i això si què és la poesia, ja què és una forma de art, que busca expressar sentiments.
Respon Ruth, Andrea, Jan 3D 24 d'octubre de 2017
La poesia ens serveix per expressar-nos i no pensar en el que digui la gent. Aquesta és l’opinió dels Sr. Keating, un professor diferent que mostra als seus alumnes que han de viure el moment (carpe diem)ja que la vida en un moment o altre es pot acabar. Les seves reunions al Club dels poetes morts, en una cova, es la llibertat que els hi allunya de les normes i restriccions de l’escola, en la que l’educació és molt exigent fins al punt d’arribar a pegar als alumnes com a un càstig. Aquesta pel·lícula t’ensenya que mai hem de deixar que l’altre gent prengui decisions per tu, que es el que fa el pare d’en Neil amb el seu fill.
Respon Grup 03: Oussama, Arnau, Eva i Judit 24 d'octubre de 2017
Nosaltres opinem que l’educació en aquesta escola és massa estricte i no és gaire apropiada, ja que la manera d’ensenyar dels professors és molt dura i inadequada.
Els professors són estrictes i tenen un mètode d’ensenyament molt diferent al professor Keating. Ell, en canvi, és molt bon professor i la seva manera d’ensenyar és original i entretinguda.
El missatge que el professor Keating vol transmetre als seus alumnes és que s’ha de viure al màxim i aprofitar cada moment, en altres paraules: Carpe Diem.
Tant els alumnes de l’escola com nosaltres ens sentim més identificats amb la idea de la poesia de Keating perquè la manera del director es més de memoritzar totes les normes de la poesia i en canvi l’altre ho fa de forma pràctica i creativa.

Els nois que van tornar a crear el “Club dels Poetes Morts” es reunien en una mena de cova on els alumnes es reunien. En aquell lloc poden expressar els seus sentiments i fer el que volen, cosa que no es pot fer a l’escola.

Les relacions entre pare-fill a l’escola eren força tòxiques. Un exemple és la relació entre Neil i el seu pare, ja que el pare és molt estricte i en Neil no s’atreveix a parlar amb el seu pare sobre el seu futur. Trobem que el seu pare no actua correctament perquè no deixa a en Neil escollir el seu propi futur i li prohibeix fer el que més li agrada, que en el seu cas és actuar.

En conclusió, aquesta pel·lícula ens ensenya que s’ha de viure en moments i aprofitar-los al màxim. Mostra que l’ensenyament no s’ha de basar en la repetició i en memoritzar textos, sinó en la pràctica i la creativitat de les activitats d’aprenentatge. CARPE DIEM!
Respon 3D_Grup 4_Alex Garrido_Laia Mauri_Marc Campo_Alex Artiz 24 d'octubre de 2017
La reflexió que hem fet, és que no podem ser obligats a fer una cosa que no ens agrada, hem de fer el que realment ens sentim a gust amb nosaltres i ens han de deixar estudiar el que més gaudim fent. Ja que allò es a la cosa a la que realment volem dedicar-nos al que realment gaudim fent, ja que si no fem les coses de mala manera, sense motivació, no les farem igual de bé que una cosa que si volem fer. Ja que serà el que estarem fent durant gran part de la nostra vida, i si fem alguna cosa que no ens motiva res acabarà bé.
Respon Grup6_ Ibana,Didac, Roger, Carla_ 3esoD 24 d'octubre de 2017
La pel·lícula, la vam trobar molt interessant però se’ns va fer una mica llarga, ja que no era d’acció. Pensem que el sistema de l’escola és un sistema molt estricte i dictador. Tant, que obliguen als alumnes a pensar el mateix que el director. No els deixen pensar per ells mateixos. El senyor Keating és un professor que manté actius i atents als alumnes perquè fa que participin a les classes. Creiem, que el missatge que vol transmetre als alumnes és que han d’aprendre a tenir el seu criteri i la seva opinió, és un professor enrotllat, divertit, i fa que els alumnes aprenguin d’una altra manera, però, en canvi, és tant proper als alumnes que a vegades no li fan gaire cas.
Per altra banda, el director és molt respectat i temut, però també és massa estricte, masclista, sexista i castiga als alumnes desmesuradament, fins al punt d’assotar-los si desobeeixen alguna norma.
Des del nostre punt de vista, la poesia està lligada als sentiments, a les emocions, a la transgressió, a la vida… Perquè ens transmet sensacions diverses. Cosa que també pensa el senyor Keating.

La cova on es reuneixen els membres del “Club de los poetas muertos” representa la llibertat, ja que a l’escola tenen normes molt estrictes i en canvi a la cova es tot el contrari, poden fer el que volen, sense normes. És a dir, per ells, és com sortir d’una gàbia.

La relació que tenen entre pare i fill és molt tòxica, perquè el pare decideix la vida del Neil per la seva satisfacció i el fill li té tant de respecte al pare que no s’atreveix a respondre-li el que realment vol. En Neil, es va trobar molt empresonat i coaccionat pels seus pares i per l’institut, es va trobar tant tancat que l’única solució que va trobar va ser deixar la vida.

La nostra reflexió final es que aquells nens tenien masses normes a l’internat i no estaven a gust, i necessitaven ser lliures i fer el que volien i per això van fer aquest club i anaven a la cova.
Respon Pol Casals, Tura Espada, Lucas Martínez, Èlia Morist 24 d'octubre de 2017
La pel·lícula ens ha semblat molt bona ja que qüestiona la manera antiga d’ensenyar. A la pel·lícula, es mostra una manera nova d’ensenyar trencant la tradició d’aquells temps. També es pot apreciar que aquesta nova manera, no es gaire acceptada per part dels directors de l’escola, que intenten imposar el seu sistema dictatorial, sexista i tradicional. Segons el director, grandesa, tradició, honor i disciplina són els quatre elements per una bona educació i una bona escola.

Carpe diem, són dos paraules llatines que diu el professor Keating, volen dir disfrutar el moment. En Keating, té un “nou sistema d’ensenyament”, que es basa en ensenyar a pensar, no a aplicar teoria. En canvi, el sistema del director, es basa en ensenyar a aplicar teoria, amb el mètode del director, es limiten a saber el que el director els diu, no fan el que pensen, i no saben el que fan.

Keating, el professor de llengua els va dir als nois que ell de petit havia creat un grup anomenat el grup dels poetes morts. Tractava, d’un grup on quedàven a les nits en una cova, un lloc que per ells és de confort, on poden escapar-se dels problemes familiars i escolars.

Fora de l’escola, un dels alumnes, Neil, té un gran problema familiar: el seu pare no li deixa ser lliure, ha planejat tot el seu futur, en Neil, vol fer teatre, ser actor, i el seu pare l’obliga a treure’s la carrera de medicina. El desenllaç de l’acció, acaba sent tràgic.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  Molt bona aportació
Respon Christian Rodríguez 25 d'octubre de 2017
Grup 5: Darina, Maria, Carlos i Christian:
La nostre opinió sobre la pel·lícula es que en l’educació de la pel·lícula eren molt estrictes amb els nois, ja que no els hi deixaven llibertat d’expressió.
No tenen temps lliure per gaudir de tot allò que aprenen.
Aquesta manera d’ensenyar tan estricte els priva la seva llibertat d’expressió.
Mètode d’ensenyament massa estricte i poc motivador.
Aquest mètode arcaic també utilitza el càstig amb violència.

L’opinió que tenim es que el professor Keating es un professor molt divertit. El professor el que volia transmetre era que, tenien que aprofitar el moment i gaudir-lo, també volia que no s’avorreixin amb la ensenyança.
A diferència del director, el professor Keating era més divertit i s’ho passava bé ensenyant, però el director era més estricte i sembla que solament vol guanyar diners.

POSITIUS PROFESSOR

Li donava consells els seus alumnes
Motiva a els seus alumnes.
Els fa entendre les coses, no aprendre de memòria i prou.

NEGATIUS PROFESSOR
Davant les idees que acompanyen el CARPE DIEM alguns alumnes prenen camins massa arriscats.
Els alumnes queden sorpresos i confosos davant la nova manera d’ensenyar.

POSITIUS DIRECTOR
Els alumnes el respecten.
Acaben tot el temari.

NEGATIUS DIRECTOR
Utilitza la violència per cercar la veritat.
Fa que la poesia sigui pesada i sense sentit.
Els treu un dret que és la llibertat d’expressió.
Poc motivador

Hem sento més a la vora de la opinió del professor Keating, ja que ell sap viure la poesia amb el cor, i que sap expressar la poesia d’una altre manera. Ho expressa amb els seus propis sentiments, d’una altre manera d’ensenyar, la passió, les emocions, les figures literàries, la mètrica, l’amor, les experiències…

La cova on van per les nits representa un lloc prohibit on van allà quan està totalment prohibit on els nois i desprès dos noies que porta un noi del grup fan un tipus de reunió on parlen, toquen instruments, pensen i sobretot fumen. I també un lloc on fugir de les normes i les regles del internat.

És una relació freda, vol dir que el pare no respecte l’opinió del Neil perquè ell vol ser actor però el pare no el deixa i al final el nen s’acaba suïcidant perquè el pare no l’accepta amb les seves opinions i virtuts. El pare del Neil ordena, es regeix amb autoritat. No, perquè el pare per ser correcte té que reaccionar dient-li que si que pot ser actor i que té el seu con sentiment. Jo crec que al final el Neil actua correctament perquè al final ell s’acaba cansant del pare perquè no accepta la seva opinió de ser actor. El pare vol el que el seu fill sigui allò que ell no va poder ser. És una relació dolenta perquè el pare no s’escolta el seu fill. El fill té por del pare i no és capaç de manifestar els seus desitjos.

Els club dels poetes morts eren com la resurrecció del antic grup de els Poetes Morts, i que gràcies a aquest grup, els nois van saber valorar la poesia com un tipus de vida i no com una col·lecció que es tenien que aprendre. Aprofita el màxim el temps que tens per viure.
Respon Grup1_3r_eso_A_Eudald_Aniol_Aya_Gisela 25 d'octubre de 2017
En una escola en que les idees que diuen complir són correctes, amb però que no les porten bé ha terme ja que haurien d’haver donat més veu i llibertat als alumnes i professors. El primer dia de classes s’incorpora un nou professor de literatura, de nom Keating i un estudiant germà del ex millor alumne del centre. En Keating, és un professor que vol que els seus alumnes pensin per ells mateixos i decideixin per ells mateixos el seu futur, en canvi, els antics professors es limitaven a preparar els alumnes per la universitat intentar que aquests no pensin per si mateixos. Un petit grup d’alumnes, decideixen renéixer l’antic grup que els seu nou professor havia creat. A “El club dels Poetes Morts”, les reunions d’aquest grup les feien en una cova a prop de l’institut. “Els Poetes Morts” consideraven la cova com un refugi de la realitat, un lloc on podien ser ells mateixos, podien fer el que els hi agradés i no havien de complir les regles de la societat i de l’institut i, a més a més, els recordava al seu professor Keating. A l’historia podem veure una relació complicada entre el Neil i el seu pare. Per exemple el pare el pressiona per fer allò que ell no va aconseguir i per tant el seu fill es troba obligat a fer coses de les quals no en voldria formar part. Finalment l’historia s’acaba amb el suïcidi del Neil i expulsió del senyor Keating. De la pel·lícula és pot extreure un missatge molt important el “Carpe Diem” que la traducció es Viu la Vida per tant diu que has de perseguir els teus somnis i fer el que tu vols.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  FALTES: porten bé a terme, a la història, de la pel·lícula es pot extreure.
  bona aportació
Respon Grup 2_Mariona, Berta, Mar i David 25 d'octubre de 2017
Nosaltres creiem que el mètode de l’escola concertada és eficaç però estan privant als alumnes de moltes de les seves llibertats com a adolescents, es a dir, com que tenen tants deures no tenen temps lliure per fer les coses que realment els fan gaudir de la vida.

El missatge del professor Keating és que visquin el moment, carpe diem. Perquè, en l’escola concertada és molt habitual tornar nens que de petit ja saben que estudiaran perquè així els hi diuen els seus pares i s’obliden de veure la vida, perdent moments molt importants de la seva adolescència. Per exemple, en el sistema del senyor Keating no els fa saber les coses, els fa entendre les coses, i a la llarga sempre ho recordaran. Però no tot es positiu perquè guiant-se pel seu criteri, Keating no toca tot el temari. En canvi, el director amb el seu mètode aconsegueix infligir por als seus alumnes i aquests li tenen respecte però no volen participar mai a classe.

Nosaltres creiem que la poesia és com diu el professor Keating. En els sentiments, a les emocions, a la transgressió, a la vida… al carpe diem (viu el moment). Però per altra banda per poder escriure un poema s’han de saber les normes i les característiques d’aquest, de manera que el director te una mica e raó també.

La cova on feien les reunions, creiem que és un amagatall, és intimitat i i privacitat cosa que a l’escola no poden tenir. Per fer coses íntimes com la poesia, que a l’escola tampoc es te, es una forma d’escapar de la seva vida a l’escola i fer alguna cosa diferent per trencar la monotonia de la seva vida. Es un locus amoreus, un lloc ídilic.

Nosaltres creiem que es una relació tòxica, el pare no actua be ja que esta intentant viure la vida que ell hagués volgut a traves del seu fill. Per altra banda, el Neil, hauria d’haver agafat el camí difícil i enfrontar-se al seu pare, dir-li el que ell volia fer. Però en un moment de desesperació va decidir suïcidar-se, el camí fàcil.

La nostre reflexió sobre El club dels poetes morts es molt bona ja que hem vist els mètodes d’educació d’aquella època, per exemple, que separaven nens i nenes. També hem vist com eren i com son algunes famílies, i que no sempre actuen com a tal, es a dir, per al Neil la seva família, el seu suport, son els seus amics i no els seus pares. I que aprofitis el temps.
Respon Maria Leon, Darina Jimenez, Carlos Fernàndez, Christian Rodrigue 25 d'octubre de 2017
A nosaltres la pel·lícula ens ha agradat bastant, però pensem que en aquesta mena d’internat són massa estrictes amb la manera que tenen d’ensenyar, ja que solament utilitzen teoria per ensenyar i no els hi deixen sortir de el recinte.
Però no solament son estrictes els professors de l’internat, els pares dels alumnes també ho son, ja que son ells els que decideixen el futur dels seus fills.
Es per això que quan arriba el professor Keating, amb les seves maneres d’ensenyar més obertes, que els hi ensenya les coses com són en realitat i no per un llibre, els hi diu que ells tenen el seu propi dret, que tenen que viure el moment.
Per això la resta de professors pensen que no es bon professor, per la seva manera d’ensenyar diferent, i alliberada.
Ens ha agradat molt més el professor Keating, ja que en el nostre institut també ens ensenyen d’una manera més diferent.
Respon GRUP3: Oriol Caparros, Ariadna Ribas, Marc Salvany i Mariona Fernández 25 d'octubre de 2017
El grup 3 opinem que aquesta escola es molt estricte i depèn del professor, molt poc motivadora. Ho creiem ja que,per exemple, si no lliuren els deures el dia que toca, repercuteix a la seva nota final amb 1 punt menys. Per un altre banda pensem que el professor Keating te una forma d’ensenyar molt diferent a la del director. El Keating ensenya als alumnes amb el concepte “Carpe diem” i el director no surt del temari i ho fa tot molt quadriculat.Tampoc veiem correcte que la religió sigui una assignatura obligatòria ja que cada família i persona te la seva opinió respecte al tema.
Respon GRUP3: Oriol Caparros, Ariadna Ribas, Marc Salvany i Mariona Fernández 25 d'octubre de 2017
Creiem que el noi no es tindria que haver suïcidat i hauria d’haver afrontar el problema que li venia a sobre.Es tindria que haver expressat davant el seu pare com ho va fer amb el professor Keating i demostrar-li que sentia passió per el teatre i la interpretació. Tot podria haver anat d’un altre forma.
- Respon francesc vilalta 26 d'octubre de 2017
  FALTES: aquesta escola és molt estricta, per una altra banda, Falta parlar de la cova i més produndament del concepte de Carpe Diem.
Respon Africa, Nuria, Fahd, Pol S. 26 d'octubre de 2017
L’internat de la pel·lícula és estricte, i no accepten gent amb notes baixes ni noies. Els nois de la pel·lícula coneixen un nou professor, aquest els ensenya a pensar d’una altre manera, hi ha aprendre diferent. El principal tema de la pel·lícula és la poesia, ja que és una cosa de sentiments, però a l’internat ho expliquen com si fos una teoria més. El nois per tornar a formal el grup del Poetes morts van a la Cova, on serà el seu lloc de reunions i de fer el que volen. Un del nois del grup és diu Neil aquest no te una bona relació amb el seu pare ja que aquest ja li ha programat la vida, i ell no vol fer el que li han preparat, ell vol dedicar-se el que a ell li agrada, al final com que el seu pare no canvia d’opinió i ell no insisteix, li fa por. Al final descontent del que passarà és treu la vida.
Nosaltres creiem que els pares no poden escollir el que faran els seus fills, perquè la decisió del seu futur es seu. Però en canvi els pares de la pel·lícula ja tenen decidit que faran els seus fills: advocats, metges, banquers… També creiem que ells poden pensar el que volen i no el que pensen els altres.
Respon Makrame, Jana, Mariona, Maria C. 27 d'octubre de 2017
Nosaltres pensem que la pel·lícula era bona, però que la institució era molt estricte i molt exigent, ja que els alumnes eren estrictament controlats i païen de castics massa forts.
També que no només els professor eren estrictes, sinó que els pares també eren molt estrictes i dictatorials, ja que no deixaven als seus fills triar les matèries, ni les activitats i els obligaven a fer les carreres que els pares triessin.
La manera del senyor Keating era molt diferent a la de la resta dels professors i finalment acaben per fer-lo fora. Nosaltres no ens imaginavem aquest resultat, ja que normalment és el director a qui haurien de fer fora, per poder tenir un final feliç.

TASQUES FÒRUM

Parlem-ne, no et tallis…

33 Comments

Deixa un comentari Cancel·la les respostes